¿QUÉ DEBO HACER SI ME ENCUENTRO
UNA CAMADA DE GATITOS EN LA CALLE?
31 ene 2019
PROPUESTA PARA SOCIOS
Propuesta: tipos de socios: sus derechos y obligaciones
Los estatutos de
la Asociación Gatos Felices tienen dos artículos que comentan los derechos y obligaciones de las personas
asociadas. Sin embargo, no distinguen los diferentes tipos de socios . La
dirección de la asociación propone nombrar los siguientes tipos de socios.
Tipos
de socios
1. Socios ordinarios
y colaboradores: son los llamados
socios de pleno derecho, es decir los que les corresponden los derechos y
deberes que aparecen en estatutos (socios ordinarios) y aquellos que su
aportación a la asociación consiste en realizar una labor permanente para la
misma (socios colaboradores).
2. Socios protectores: son aquellos que su aportación a
la asociación es exclusivamente económica, por ejemplo aportando una cantidad
al mes o al año. No tienen los mismos derechos y obligaciones que los
ordinarios.
3. Socios colaboradores: son aquellos que su aportación a
la asociación consiste en realizar una labor para la misma (pueden ser de
carácter puntual o pueden ser permanentes). No tienen los mismos derechos y
deberes que los socios ordinarios o socias ordinarias. Cuando estos socios
realizan su labor en organizaciones que persiguen un fin social se llaman
voluntarios.
4. Socios protectores y colaboradores: son aquellos
que su aportación a la asociación es exclusivamente económica, por ejemplo
aportando una cantidad al mes o al año y que su aportación a la asociación
consiste en realizar una labor para la misma (pueden ser de carácter puntual o
pueden ser permanentes). No tienen los mismos derechos y obligaciones que los
ordinarios.
5. Socios honorarios: son personas reconocidas o de
prestigio (del mundo de la cultura, la ciencia, etc.) que apoyan la labor de la
asociación. Normalmente se les invita a actos destacados de la asociación con
presencia de medios de comunicación. No gozan de los derechos y deberes de los
socios ordinarios o socias ordinarias.
Derechos
y obligaciones de cada socio
Socios ordinarios y colaboradores: Los derechos y deberes de los artículos 7 y 8 de los
estatutos de la Asociación Gatos Felices Altea (véase abajo) y cuida a su
colonia lo mejor que pueda, comunicar de los hechos y ser honesto.
Socios protectores:
Derechos: A ser informadas acerca de la composición de los
órganos de gobierno y representación de la Asociación, de su estado de cuentas
y del desarrollo de su actividad. Podrán acceder a toda la información a través
de los órganos de representación.
Deberes: Abonar la cuota ordinaria que se establezca.
Socios
colaboradores:
Derechos: Ayuda de socios ordinarios y colaboradores en la
realización del labor asignado y información del desarrollo y resultados de
dicho labor.
Deberes: Hacer el labor asignado lo mejor que pueda,
trabajar en equipo; comunicar de los hechos y ser honesto.
Socios
protectores y colaboradores: Los derechos y deberes son los mismos que de los socios
protectores y socios colaboradores juntos.
Socios
honorarios: no tienen derechos ni deberes específicos.
Los
artículos 7 y 8 de los estatutos de la Asociación Gatos Felices Altea son:
Art. 7º Derechos de las
personas asociadas
Los derechos que corresponden a las personas asociadas son
los siguientes:
a) A participar en las
actividades de la Asociación y en los órganos de gobierno y representación, a
ejercer el derecho de voto, así como a asistir a la Asamblea General, de
acuerdo con los Estatutos. Para poder ser miembro de los órganos de
representación es requisito imprescindible ser mayor de edad, estar en pleno
uso de los derechos civiles y no estar incurso en los motivos de
incompatibilidad establecidos en la legislación vigente.
b) A ser informadas acerca
de la composición de los órganos de gobierno y representación de la Asociación,
de su estado de cuentas y del desarrollo de su actividad. Podrán acceder a toda
la información a través de los órganos de representación.
c) A ser oídas con carácter
previo a la adopción de medidas disciplinarias contra ellos y a ser informado
de los hechos que den lugar a tales medidas, debiendo ser motivado el acuerdo
que, en su caso, imponga la sanción.
d) A impugnar los acuerdos
de los órganos de la Asociación que estime contrarios a la Ley o a los
Estatutos.
e) A conocer los Estatutos y
los reglamentos y normas de funcionamiento aprobados por los órganos de la
Asociación. Asimismo tendrán derecho a que se les facilite copia de los
Estatutos vigentes y del Reglamento de Régimen Interno de la Asociación, si
existiese.
f) A consultar los libros de
la Asociación.
Art. 8º Deberes de las personas asociadas
Los deberes de las personas asociadas son:
a) Compartir las finalidades
de la Asociación y colaborar para la consecución de las mismas.
b) Pagar las cuotas,
derramas y otras aportaciones que, con arreglo a los Estatutos, puedan
corresponder a cada persona asociada.
c) Acatar y cumplir los
acuerdos válidamente adoptados por los órganos de gobierno y representación de
la asociación.
d) Ajustar su actuación a
las disposiciones estatutarias.
30 ene 2019
Amor por los gatos
Lolita Pluma – La libertad arrugada
La abuela Eugenia nos contaba que cuando salirse de lo establecido no era lo habitual y la extravagancia era motivo de escarnio, apareció un personaje (que ella conoció) singular por colorido y libre por decisión propia. Nada de ello planeado pero todo ello admirable.
Poco sabemos de su vida. El misterio rodea la vida de María Dolores Rivero Hernández (Lolita Pluma) (1904-1987) Sabemos que nació en La Isleta aunque pasó su niñez en Arucas. Sufrió de mal de amores y quizá en consecuencia algún trastorno sentimental.
Vendió chicles a los viandantes y postales a los turistas. Asombrados por los bolsos y trajes que lucía se convirtió en un icono del parque de Santa Catalina. El mismo parque al que su abuela le traía a pasear cuando bajaban a la capital. Toda una excursión, por entonces. Centro neurálgico de los carnavales, que mejor hogar para Lolita. Reina de la calle y Reina del Carnaval.
El día El día de su muerte el periódico local Canarias 7 comentaba lo siguiente:
Lolita Pluma es uno de los personajes más extravagantes, populares y entrañables que ha tenido Las Palmas de Gran Canaria. Lolita falleció el 21 de febrero, a las nueve de la noche, en el Hospital lnsular, aquejada de graves problemas estomacales y por una inflamación en el hígado. La noticia de su fallecimiento causó dolor y consternación entre sus abundantes amigos del parque de Santa Catalina. Era una enamorada de los gatos; alimentaba a todos los que se encontraba. El apodo de pluma le viene de herencia. Ya se lo llamaban a su abuelo y a su padre porque eran de los pocos que sabían escribir a plumas en aquel entonces. Se casó, se separó y se vino al parque Santa Catalina, donde se dedicó a vender flores de papel y luego sus fotografías.
24 ene 2019
UNA COLONIA CUIDADA
Una de nuestras colonias en que casi todos los gatos están esterilizados y cuidados por una voluntaria
21 ene 2019
LOS GATOS SON MÁGICOS........, MÍSTICOS.....
PERO NUESTRA CULTURA ESTA ENCAMINADA A LA TECNOLOGÍA Y AL PROGRESO DEL DINERO, OLVIDÁNDONOS DE NUESTRA VERDAD AQUÍ EN LA TIERRA.
EL GATO ES SUMAMENTE RECEPTIVO Y ABSORBE TODA LA NEGATIVIDAD DE LA PERSONA QUE LO TENGA EN CASA....
SI LOS HUMANOS SUPIERA LOS GRANDES BENEFICIOS DE ELLOS....NO LOS DEJARÍAN EN LAS CALLES A MERCED DEL FRIÓ Y DEL HAMBRE
TENER UN GATO EN CASA APORTA TRANQUILIDAD Y SOBRE TODO SALUD.
SI UN GATO ENFERMA DE ALGUNA DOLENCIA HUMANA, GENERALMENTE ESA DOLENCIA IBA PARA SU DUEÑO PERO LO CANALIZO EL FELINO....
EL RONRONEO CURA LA ANSIEDAD Y LA INTRANQUILIDAD TAN DE MODA EN NUESTRA CULTURA.
ABSORBEN CUALQUIER ENERGÍA NEGATIVA QUE VENGA DE LA GENTE O DEL ÉTER..
TIENE INFINIDAD DE CUALIDADES MUY BENEFICIOSAS.
30 dic 2018
SANTA GERTRUDIS DE NIVELLES, PATRONA DE LOS GATOS
Los
gatos de Santa Gertrudis de Nivelles – 17 de marzo
Santa Gertrudis de Nivelles,
patrona de los gatos
Esta buena mujer vivió en Bélgica, allá por el siglo VII. Fue la fundadora
y primera abadesa de Nivelles. Su dura ascesis y continuados ayunos (¿quizá
algún tipo de anorexia?) debilitó sus fuerzas hasta el punto de tener que dejar
de ser abadesa con 30 años. Murió tres años después. ¿Y los gatos? Eso vino
después. En el siglo XV, Santa Gertrudis es invocada contra las invasiones
de ratones en los Países Bajos, en Alsacia y en Cataluña. O sea, que es
considerada como la santa patrona de los gatos, pero no está claro qué
piensan de ella los roedores.
La leyenda
de los ratones.
Como en buen santo medieval, no puede faltar la leyenda, y con esta santa hay varias, todas relacionadas entre sí, y con su protección sobre los viajeros y peregrinos. Ya en vida, se creó la costumbre de que los peregrinos bebiesen una copa de vino en honor de la abadesa antes de proseguir viaje. Luego de la muerte de Gertrudis y comenzando su culto, este beber a su salud, se convirtió en un signo de protección en el camino y más allá, como protección de las almas luego de la muerte hasta el cielo. Se convirtió en la santa especialmente protectora de los difuntos. Ser devoto suyo garantizaba la entrada al cielo luego de tres días. Al primero acompañaba ella, al segundo San Gabriel Arcángel, y el último día se llegaba al paraíso. Como sea, esta copa en la que se realizaba el brindis se conserva junto a las reliquias y ha pasado a ser uno de sus atributos.
Esta creencia de su protección sobre los difuntos se fundió con la creencia precristiana teutónica que veía en los ratones como las almas de los difuntos, por lo que estos animales pasaron a la iconografía de Santa Gertrudis a partir de los siglos XII-XIII. Y la iconografía, como suele suceder dio paso a patronatos y otras leyendas y devociones: el agua del pozo de Nivelles se bendecía para combatir las plagas de ratas, se bendecían panecillos para alejarlas. Curiosamente, cuando la creencia pagana se perdió en el tiempo, una nueva leyenda popular dio sentido a los ratones presentes en las imágenes de la santa: estos subían y bajaban por su báculo pero ella estaba tan absorta en la oración que no los notaba. Otras dicen que el demonio, en forma de ratón, enredaba el hilo de la rueca para hacerla enfadar y pecar, sin conseguirlo.
Como en buen santo medieval, no puede faltar la leyenda, y con esta santa hay varias, todas relacionadas entre sí, y con su protección sobre los viajeros y peregrinos. Ya en vida, se creó la costumbre de que los peregrinos bebiesen una copa de vino en honor de la abadesa antes de proseguir viaje. Luego de la muerte de Gertrudis y comenzando su culto, este beber a su salud, se convirtió en un signo de protección en el camino y más allá, como protección de las almas luego de la muerte hasta el cielo. Se convirtió en la santa especialmente protectora de los difuntos. Ser devoto suyo garantizaba la entrada al cielo luego de tres días. Al primero acompañaba ella, al segundo San Gabriel Arcángel, y el último día se llegaba al paraíso. Como sea, esta copa en la que se realizaba el brindis se conserva junto a las reliquias y ha pasado a ser uno de sus atributos.
Esta creencia de su protección sobre los difuntos se fundió con la creencia precristiana teutónica que veía en los ratones como las almas de los difuntos, por lo que estos animales pasaron a la iconografía de Santa Gertrudis a partir de los siglos XII-XIII. Y la iconografía, como suele suceder dio paso a patronatos y otras leyendas y devociones: el agua del pozo de Nivelles se bendecía para combatir las plagas de ratas, se bendecían panecillos para alejarlas. Curiosamente, cuando la creencia pagana se perdió en el tiempo, una nueva leyenda popular dio sentido a los ratones presentes en las imágenes de la santa: estos subían y bajaban por su báculo pero ella estaba tan absorta en la oración que no los notaba. Otras dicen que el demonio, en forma de ratón, enredaba el hilo de la rueca para hacerla enfadar y pecar, sin conseguirlo.
21 nov 2018
TRABAJO CON LOS GATOS CALLEJEROS - CES EXPLICADO
TRABAJO CON LOS GATOS CALLEJEROS
CAPTURAR - ESTERILIZAR - SOLTAR
En este documento la Asociación Nacional Amigos de los Animales explican el procedimiento del método CES (capturar, esterilizar, soltar), porqué es imprescindible hacerlo y el trabajo que implica. Sigue este enlace
https://www.anaaweb.org/images/stories/colonias.pdf
19 nov 2018
ESTATUTS ASSOCIACIÓ
ESTATUTS
CAPÍTOL I.- DENOMINACIÓ, DOMICILI, ÀMBIT, FINALITAT I
ACTIVITATS
Art. 1r
Denominació
Es constitueix
l'Associació denominada Gats Feliços - Altea que s'acull al que disposa la Llei
Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d'Associació ia la Llei
14/2008, de 18 de novembre d'Associacions de la Comunitat Valenciana , ia
l'empara del que disposa l'article 22 de la Constitució, no tenint ànim de
lucre.
Art. 2.
Personalitat jurídica
L'Associació
té personalitat jurídica pròpia i capacitat plena d'obrar per a administrar i
disposar dels seus béns i complir els fins que es proposa.
Art. 3r Domicili
i àmbit d'actuació
El domicili
de l'Associació s'estableix a Altea, Alacant, Ptda. Pla de Castell no. 7 codi
postal 0359
L'Associació
realitzarà principalment les seues activitats en l'àmbit territorial d'Altea.
Art. 4t Fins
Constitueixen
els fins de l'Associació: Convertir Altea en un poble amb gats de carrer que
només viuen en colònies controlades que estan cuidades per voluntaris tot
l'any. Un poble en què la gent respecti les colònies i els seus cuidadors, així
mateix prenguin la seva responsabilitat en el tema de cuidar i esterilitzar les
seves pròpies mascotes.
Art.5º
Activitats
Per al compliment
dels fins enumerats en l'article anterior, es realitzaran les següents
activitats:
Col·laborar amb
l'Ajuntament en el seu projecte d'esterilització
Assistir a les
reunions informatives per als ciutadans
Col·laborar amb
la Policia Local i serveis públics
Col·laborar amb
l'Ajuntament en tramitar les queixes relacionades a les colònies.
Cuidar els gats
en les seves colònies d'acord el sistema vigent de l'Ajuntament
Recaptar diners
per:
mercats
esdeveniments
públics
Donacions
socis
Apadrinats de les
colònies
Fer esdeveniments
de conscienciar i informació a instituts i col·legis
Col·laborar amb
administracions de les urbanitzacions en els seus programes d'esterilització
Posar en adopció
i / o cases d'acollida dels gatets i gats abandonats
Col·laborar amb
associacions nacionals i internacionals dedicat al benestar dels gats
CAPÍTOL II PERSONES ASSOCIADES
Art. 6è Capacitat
Podran
formar part de l'Associació totes les persones físiques i jurídiques que,
lliure i voluntàriament, tinguen interès en el desenvolupament dels fins de
l'associació d'acord amb els següents principis:
a) Les persones
físiques amb capacitat d'obrar i que no estan subjectes a cap condició legal
per a l'exercici del dret.
b) Els menors no
emancipats de més de catorze anys d'edat, han de comptar amb el consentiment
documentalment acreditat, de les persones que hagen de suplir la seua
capacitat.
c) Les persones
jurídiques, previ acord exprés del seu òrgan competent. Hauran
de presentar una sol·licitud per escrit a l'òrgan de representació, i aquest
resoldrà en la primera reunió que celebri; si el sol·licitant s'ajusta a les
condicions exigides en els estatuts, l'òrgan de representació no li podrà
denegar l'admissió.
La condició
de persona associada és intransmissible.
Art. 7è Drets de
les persones associades
Els drets que
corresponen a les persones associades són els següents:
a) A participar
en les activitats de l'Associació i en els òrgans de govern i representació, a
exercir el dret de vot, així com a assistir a l'Assemblea General, d'acord amb
els Estatuts. Per a poder ser membre dels òrgans de representació és requisit
imprescindible ser major d'edat, estar en ple ús dels drets civils i no estar sotmès
en els motius d'incompatibilitat establits en la legislació vigent.
b) A ser
informades sobre la composició dels òrgans de govern i representació de
l'Associació, del seu estat de comptes i del desenvolupament de la seva
activitat. Podran accedir a tota la informació a través dels òrgans de
representació.
c) A ser sentides
amb caràcter previ a l'adopció de mesures disciplinàries contra ells i a ser
informat dels fets que donen lloc a tals mesures, havent de ser motivat l'acord
que, si és el cas, imposa la sanció.
d) A impugnar els
acords dels òrgans de l'Associació que estime contraris a la Llei o als
Estatuts.
e) A conèixer els
Estatuts i els reglaments i normes de funcionament aprovats pels òrgans de
l'Associació. Així mateix tindran dret a que se'ls faciliti còpia dels Estatuts
vigents i del Reglament de Règim Intern de l'Associació, si n'hi ha.
f) A consultar
els llibres de l'associació.
Art. 8. Deures de
les persones associades
Els deures de les
persones associades són:
a) Compartir les
finalitats de l'Associació i col·laborar per a la consecució de les mateixes.
b) Pagar les
quotes, derrames i altres aportacions qui, d'acord amb els Estatuts, puguen correspondre
a cada persona associada.
c) Acatar i
complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern i representació de
la Asociación.
d) Ajustar la
seua actuació a les disposicions estatutàries.
Art. 9. Causes de
baixa
Són causa de
baixa en l'Associació:
a) La pròpia voluntat de l'interessat / a,
comunicada per escrit als òrgans de representació. Podrà percebre la
participació patrimonial inicial i altres aportacions econòmiques realitzades
sense incloure les quotes de pertinença a l'associació i sempre que la reducció
patrimonial no implique perjudicis a tercers.
b) No satisfer
les quotes fixades.
c) No complir amb
les normes i els deures .
Art. 10. Règim
sancionador
La separació de l'Associació de les persones
associades per motiu de sanció tindrà lloc quan cometen actes que els facen
indignes de continuar pertanyent-hi. Es presumirà que hi ha aquest tipus
d'actes: a) Quan deliberadament la persona associada impedisca o posa obstacles
al compliment dels fins socials.
b) Quan
intencionadament obstaculitze el funcionament dels òrgans de govern i
representació de la Associació. En qualsevol cas per a la imposició de la
sanció de separació per part de l'òrgan de govern, caldrà la tramitació d'un
expedient disciplinari instruït per òrgan diferent al competent per resoldre-ho
i que garanteixi els drets de les persones associades a les que s'instrueix el
procediment a ser informades de la acusació i a formular al·legacions enfront
de la mateixa així com a la notificació de l'Assemblea General. La decisió
sancionadora serà motivada. El termini de prescripció de les infraccions i
sancions serà de 3 anys.
CAPITULO
III.- L'ÒRGAN DE GOBERN
Art. 11. L'Assemblea General L'Assemblea General és
l'òrgan suprem de govern de l'Associació, integrat per totes les persones associades
per dret propi irrenunciable i en igualtat absoluta, que adopta els seus acords
pel principi majoritari o de democràcia interna. Tots els membres quedaran
subjectes als acords de l'Assemblea General, inclús els absents, els dissidents
i els que encara estant presents s’
hagen abstingut de votar.
Art. 12. Reunions
de l'Assemblea General es reunirà en sessió ordinària com a mínim un cop l'any,
en el primer trimestre. L'Assemblea General es reunirà amb caràcter
extraordinari sempre que sigui necessari, a requeriment d'un nombre de persones
associades que representen, com a mínim, un deu per cent de la totalitat.
Art. 13.
Convocatòria de les assemblees Les convocatòries de les Assemblees Generals,
tant ordinàries com extraordinàries, es faran per escrit. Els anuncis de la
convocatòria es col·locaran en els llocs de costum amb quinze dies d'antelació
com a mínim. Sempre que sigui possible es convocarà individualment a tots els
membres. La convocatòria expressarà el dia, l'hora i el lloc de la reunió, així
com també l'ordre del dia. A l’inicií de les reunions de l'Assemblea General,
seran designats el / la president /a i el / la secretari / a de la mateixa. El
/ la secretari /a redactarà l'Acta de cada reunió que reflectirà un extracte de
les deliberacions, el text dels acords que s'hagin adoptat i el resultat
numèric de les votacions. Al començament de cada reunió de l'Assemblea General
es llegirà l'Acta de la reunió anterior a fi que s'aprovi o no.
Art. 14.
Competències i validesa dels acords L'Assemblea quedarà constituïda vàlidament
en primera convocatòria amb l'assistència d'un mínim d'un terç de les persones
associades presents o representades; i en segona convocatòria, sigui quin sigui
el nombre d'elles, s'haurà de celebrar mitja hora després de la primera i al
mateix lloc. En les reunions de l'Assemblea General, correspon un vot a cada
membre de l'associació. Són competència de l'Assemblea General:
a) Controlar
l'activitat de l'òrgan de representació i aprovar la seva gestió.
b) Examinar i
aprovar o rebutjar els pressupostos anuals d'ingressos i despeses, així com la
Memòria Anual d’activitats
c) Establir les línies generals d'actuació que
permeten a l'Associació complir els seus fines.
d) Disposar totes
les mesures encaminades a garantir el funcionament democràtic de la Associació.
e) Fixar les
quotes ordinàries o extraordinàries.
f) Elegir i
separar els membres de l'òrgan de representació.
g ) Adoptar els
acords referents a: · Ratificar les altes d'associats o associades acordades
per l'òrgan de representació i acordar amb caràcter definitiu les baixes de les
mateixes. · acordar la unió d'associacions, la integració en federacions o
confederacions, la separació de les mateixes, així com la creació i
participació en coordinadores o altres organitzacions específiques. ·
Sol·licitud de la declaració d'utilitat pública o d'interès públic de la
Comunitat Valenciana. · Acordar la dissolució de l'Associació. · Modificació
dels Estatuts. · Disposició i alienació de béns. · Remuneració, si és el cas,
dels membres de l'òrgan de representació. · Aprovar el Reglament de Règim
Intern de l'Associació. · Qualsevol altra que no correspongui a un altre òrgan
de l'associació. Els acords es prendran per majoria simple de les persones
presents o representades, quan els vots afirmatius superen els negatius. No
obstant això, requeriran majoria qualificada de les persones presents o representades,
que resultarà quan els vots afirmatius superen la meitat, els acords relatius a
dissolució de l'associació, modificació dels Estatuts, disposició o alienació
de béns i remuneració dels membres de l'òrgan de representació , sempre que s’hagi
convocat específicament amb tal objecte l'assemblea corresponent.
CAPITULO IV.- l’Òrgan
DE REPRESENTACIÓ
Art. 15.
Composició de l'òrgan de representació. L'Associació la regirà, administrarà i
representarà l'òrgan de representació denominat comitè de direcció format per
la presidenta, la secretària i la Tresorera. La elecció dels membres de l'òrgan
de representació es farà per sufragi lliure i secret dels membres de
l'Assemblea General. Les candidatures seran obertes, és a dir, qualsevol membre
podrà presentar-se, sent requisits imprescindibles: ser major d'edat, estar en
ple ús dels drets civils i no estar sotmès en els motius d'incompatibilitat
establits en la legislació vigent, resultant elegits per als càrrecs de
President / a, Secretari / a, Tresorer / ai vocals els candidats que hagin
obtingut major nombre de vots i per aquest odre. Els càrrecs de president / a,
secretari / ai tresorer / a han de recaure en persones diferents. El exercici
dels càrrecs serà gratuït.
Art. 16. Duració
del mandat en l'òrgan de representació Els membres de l'òrgan de representació,
exerciran el càrrec durant un període de dos any (s) (1), i podran ser
reelegits indefinidament. El cessament en el càrrec abans d'extingir-se el
terme reglamentari podrà ser per: a) Dimissió voluntària presentada mitjançant
un escrit en el qual es raonen els motius. b) Malaltia que incapaciti per
exercir el càrrec. c) Causar baixa com a membre de l'Associació. d) Sanció
imposada per una falta comesa en l'exercici del càrrec. Les vacants que es produeixin
en l'òrgan de representació es cobriran en la primera Assemblea General que se
celebri. No obstant això, l'òrgan de representació podrà comptar,
provisionalment, fins a la pròxima Assemblea General, amb un membre de l'Associació
per al càrrec vacant.
Art. 17.
Competències de l'òrgan de representació L'òrgan de representació té les
facultats següents:
a) Ostentar i
exercitar la representació de l'Associació i portar a terme la direcció i
l'administració de la manera més àmplia que reconega la llei i complir les
decisions preses per la Assemblea General, i d'acord amb les normes, les
instruccions i les directrius generals que aquesta Assemblea General establisca.
b) Prendre els
acords necessaris per a la compareixença davant dels organismes públics, per a
l'exercici de tota classe d'accions legals i per a interposar els recursos
pertinents.
c) Resoldre sobre
l'admissió de nous associats, portant la relació actualitzada de tots els
associats.
d) Proposar a
l'Assemblea General l'establiment de les quotes que els membres de l'Associació
hauran de satisfer.
e) Convocar les
assemblees generals i controlar que els acords que allí s'adopten, es compleixin.
f) Comunicar al
Registre d'Associacions, la modificació dels Estatuts acordada per l'Assemblea
General en el termini d'un mes.
g) Presentar el
balanç i l'estat de comptes de cada exercici a l'Assemblea General perquè els
aprovi, i confeccionar els pressupostos de l'exercici següent.
h) Portar una
comptabilitat conforme a les normes específiques que permeta obtindre la imatge
fidel del patrimoni, del resultat i de la situació financera de l'entitat.
i) Efectuar l’inventaria
dels béns de l'Associació.
j) Elaborar la
memòria anual d'activitats i sotmetre-la a la aprovació de l'Assemblea General.
k) Resoldre
provisionalment qualsevol cas no previst pels presents Estatuts i donar compte
d'això en la primera Assemblea General subseguint.
l) qualsevol
altra facultat que no estigui atribuïda d'una manera especifica en els estatuts
a l'Assemblea General .
Art. 18. Reunions
de l'òrgan de representació L'òrgan de representació, convocat prèviament pel /
per la President / a o per la persona que el substitueixi, es reunirà en sessió
ordinària amb la periodicitat que els seus membres decideixin, que en tot cas
no podrà ser superior a dos mesos. Es reunirà en sessió extraordinària si ho
sol·licita un terç dels seus components. L'òrgan de representació quedarà
vàlidament constituït amb convocatòria prèvia i un quòrum de la meitat més un
dels seus membres. Els membres de l'òrgan de representació estan obligats a
assistir a totes les reunions que es convoquen, podent excusar la seva
assistència per causes justificades. En qualsevol cas, serà necessària
l'assistència del President / a i del secretari / a o de les persones que els
substitueixin. En l'òrgan de representació es prendran els acords per majoria
simple de vots dels assistents. En cas d'empat, el vot del president / a serà
de qualitat. Els acords de l'òrgan de representació es faran constar en el
llibre d'actes. En iniciar-se cada reunió del mateix, es llegirà l'acta de la
sessió anterior perquè s'aprovi o es rectifiqui.
Art. 19. El / la
president / a El / la president / a de l'Associació també serà President / a de
l'òrgan de representació. Són pròpies del president / a, les següents funcions:
a) Les de
direcció i representació legal de l'Associació, per delegació de l'Assemblea
General i de l'òrgan de representació.
b) La presidència
i la direcció dels debats dels òrgans de govern i de representació.
c) Signar les
convocatòries les reunions de l'Assemblea General i de l'òrgan de representació.
d) Visar les
actes i els certificats confeccionats pel secretari / a de l'Associació.
e) les
atribucions restants pròpies del càrrec i les que li delegui l'Assemblea
General o l'òrgan de representació. Al president / a serà substituït, en cas
d'absència o malaltia, el / la vicepresident / a o el / la vocal de l'òrgan de
representació.
Art. 20. El
Tresorer / a tindrà com a funció la custòdia i el control dels recursos de
l'associació, així com l'elaboració del pressupost, el balanç i liquidació de
comptes, a fi de sotmetre'ls a l'òrgan de representació, conforme es determina
a l'article 17 d'aquests Estatuts. Signarà els rebuts, quotes i altres
documents de tresoreria. Pagarà les factures aprovades per l'òrgan de
representació, les quals hauran de ser visades prèviament pel / per la
President / a.
Art. 21. El
Secretari / a El / la secretari / ària ha de custodiar la documentació de
l'Associació, redactar i signar les actes de les reunions dels òrgans de govern
i representació, redactar i autoritzar els certificats que calga lliurar, així
com tindre actualitzada la relació dels associats.
CAPÍTULO
V EL RÈGIM ECONÓMICO
Art. 22.
Patrimoni inicial i recursos econòmics El patrimoni inicial d'aquesta
Associació està valorat en cent euros. El pressupost anual serà aprovat cada
any en l'Assemblea General Ordinària. Els recursos econòmics de l'Associació es
nodriran de:
a) De les quotes
que fixe l'Assemblea General als seus membres.
b) De les subvencions
oficials o particulars.
c) De donacions,
herències o / i legats.
d) De les rendes
del mateix patrimoni o bé d'altres ingressos que puguin obtenir.
Art. 23. Benefici
de les activitats. Los beneficis
obtinguts derivats de l'exercici d'activitats econòmiques, incloses les
prestacions de serveis, es destinaran exclusivament al compliment dels fins de
l'Associació, sense que càpiga en cap cas el seu repartiment entre els
associats ni entre els seus cònjuges o persones que convisquin amb aquells amb
anàloga relació d'afectivitat, ni entre els seus parents, ni la seua cessió
gratuïta a persones físiques o jurídiques amb interès lucratiu.
Art. 24. Quotes
Tots els membres de l'Associació tenen obligació de sostenir-la econòmicament,
mitjançant quotes o derrames, de la manera i en la proporció que determini
l'Assemblea General a proposta de l'òrgan de representació. L'Assemblea General
podrà establir quotes d'ingrés, quotes periòdiques mensuals, i quotes
extraordinàries. L'exercici econòmic quedarà tancat el 31 de desembre.
Art. 25.
Disposició de fons En els comptes corrents o llibretes d'estalvis obertes en
establiments de crèdit, han de figurar la firma del president / a, del Tresorer
/ a i del secretari / a. Per poder disposar de fons, seran suficients dues firmes,
de les quals, una serà necessàriament la del tresorer / a o bé la del president
/ a
CAPITULO VI.- DISSOLUCIÓ DE L'ASOCIACION
Art. 26. Causes
de dissolució i lliurament del romanent L'Associació es dissoldrà:
a) Si així ho
acorda l'Assemblea General convocada expressament per a aquest fi i amb el vot
favorable de la més de la meitat de les persones presents o representades.
b) Per les causes
determinades en l'article 39 del Codi Civil.
c) Per sentència
judicial ferm.
d) Per baixa de
les persones associades, de manera que quedin reduïdes a menys de tres.
Art. 27.
Liquidació La dissolució de l'associació obri el període de liquidació, fins a
la fi del qual l'entitat conservarà la seua entitat jurídica. Els membres de
l'òrgan de representació en el moment de la dissolució es converteixen en
liquidadors, llevat que l'Assemblea General designe a altres , o bé els que el
jutge, si és el cas, acordi en la seva resolució judicial. Correspon als
liquidadors:
a) Vetllar per la
integritat del patrimoni de l'associació i portar els seus comptes.
b) Concloure les
operacions pendents i efectuar les noves que siguin necessàries per a la
liquidació.
c) Cobrar els
crèdits de l'associació.
d) Liquidar el
patrimoni i pagar als creditors.
e) Aplicar els
béns sobrants de l'associació als fins previstos pels Estatuts, llevat de les
aportacions condicionals.
f) Sol·licitar la
cancel·lació dels assentaments en el Registre corresponent. En cas
d'insolvència de l'associació, l'òrgan de representació o, si és el cas, els
liquidadors han de promoure immediatament l'oportú procediment concursal davant
del jutge competent. El romanent net que resulti de la liquidació es destinarà
directament als voluntaris / es que tenen cura de colònies controlades. Les
persones associades no responen personalment dels deutes de l'associació. Els
membres o titulars dels òrgans de govern i representació, i les altres persones
que obren en nom i representació de l'associació, respondran davant d'esta,
davant dels associats i davant de tercers pels danys causats i els deutes
contrets per actes dolosos, culpables o negligents.
CAPÍTULO
VII RESOLUCIÓ EXTRAJUDICIAL DE CONFLICTES
Art 28. Resolució
extrajudicial de conflictes les qüestions litigioses que puguin sorgir amb
motiu de les actuacions desenvolupades o de les decisions adoptades en el si de
l'associació, es resoldran per mitjà d'arbitratge, a través d'un procediment
ajustat al que disposa la Llei 60/2003, de 23 de desembre d'Arbitratge, i amb
subjecció, en tot cas, als principis essencials d'audiència, contradicció i
igualtat entre les parts o voluntàriament per mediació, d'acord amb el que
estableix la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i
mercantils.
Nota (1)
"Màxim 5 anys, d'acord amb el que disposa l'article 44 de la Llei 14 /
2008.
14 nov 2018
LA SUPERSTICIÓN DEL GATO NEGRO Y SU ORIGEN

¿Por qué se asocia a los gatos negros con la mala suerte? ¿De dónde viene esta creencia y qué hay de cierto en ella?
En diversos lugares, en especial en Europa y en Estados Unidos, el gato negro se ha considerado un animal que trae mala suerte. De hecho, esta superstición sigue siendo vigente en muchos sitios, y quienes creen en ella ni siquiera conocen el origen o motivo.
Una superstición no suele tener ningún tipo de sentido real, de hecho su definición es “creencia que no tiene fundamento racional y que consiste en atribuir carácter mágico o sobrenatural a determinados sucesos o en pensar que determinados hechos proporcionan buena o mala suerte”. El ser humano a menudo tiene la necesidad de creer en algo y esa propia creencia la transmite de generación en generación, aunque lo que cuente carezca de sentido.
Este mismo hecho ha sido el motivo por el cual aún hay gente que asocia al gato negro con mal augurio, mala suerte, etc. Pero, ¿siempre fue así?
De animal sagrado a animal maldito
La relación del gato con el humano se remonta al antiguo Egipto, donde de ser un animal que ayudaba a combatir las plagas de ratas, pasó a ser un animal altamente venerado. Diosas con forma de gato, como Bastet, y la prohibición de matar a los gatos (te podían condenar a pena de muerte si lo hacías) son muestras de ello.
Pronto los griegos también quisieron adquirir a este animal tan preciado por los egipcios, y de este modo lo hicieron llegar a Europa. Su fama de cazador de ratones hizo que el gato fuera bien recibido en este continente, hasta que llegó la Edad Media.
Brujas y gatos negros
En la Edad Media la Iglesia Católica era una de las entidades más poderosas que existían, y cualquier decisión que tomaba tenía una repercusión muy fuerte en la vida cotidiana de la humanidad.
A finales del siglo XII en el sur de Francia se inició la primera Inquisición, que eran tribunales encargados de combatir la herejía y la brujería. A menudo, aquellas mujeres solitarias y misteriosas que no seguían el dogma de una religión eran consideradas brujas y, por ello, eran quemadas.
Del mismo modo que en aquella época se empezó a considerar al gato como un animal sospechoso de confabular contra las autoridades. Esto ocurría por desconocimiento, ya que el carácter reservado y sigiloso de muchos felinos se vinculaba a que “estaba tramando algo”. Si una de esas mujeres misteriosas estaba acompañada de un gato, la fábula ya estaba servida.
A partir de estas falsas creencias aparecieron muchas leyendas en las que se intentaba hacer creer que los gatos eran, en realidad, brujas camufladas.
El primer paso documentado en el que la Iglesia vincula al gato con la brujería es en el siglo XIII, cuando el papa Gregorio IX escribió que los gatos y el diablo estaban asociados. Esta vinculación tan fuerte al mal hizo que la población empezara a temer a los gatos, y lentamente comenzaron a exterminarlos, muchas veces con tortura y fuego.
El color negro, además, ha sido un color que en muchas culturas se ha vinculado a lo misterioso, lo oculto, el lado oscuro… Por ello, en seguida esta relación de temor a los gatos se vinculó especialmente a los gatos negros.
La Peste Negra y la casi desaparición de los gatos
En 1348 se inició una gran epidemia que duró unos tres años, y que se llevó consigo a la cuarta parte de la población europea: la Peste Negra o peste bubónica.
Más de 25 millones de personas murieron a causa de la Peste, con un mayor impacto en las zonas en las que había ratas. Ahora se sabe que la principal causante de transmisión era una pulga que llevaban estos roedores, pero por aquel entonces se desconocía el motivo. Y, casualmente, donde había ratas había gatos. Con lo que el desconocimiento y las historias de brujería hicieron pensar a la población que el gato era el culpable de la Peste.
La matanza de gatos fue cada vez mayor, y eso también contribuyó a que la Peste creciera con más rapidez. Hacia el año 1400 los gatos estuvieron a punto de extinguirse en Europa.
Afortunadamente, hacia el siglo XVII, el gato volvió a conquistar parte de su antiguo prestigio.
¿Y en la actualidad?
Ahora hay algunos lugares en que los gatos y, en concreto, los gatos negros son presagio de buena suerte. Pero aún estas falsas creencias y esta dualidad del gato negro y lo misterioso hace que en muchos lugares se siga creyendo que son causantes de la mala suerte.
En España, por ejemplo, hay muchos lugares en los que se cree que si se te cruza un gato negro de derecha a izquierda es señal de que algo malo va a pasar.
También se siguen vinculado a celebraciones como Halloween, e incluso ocurre lo mismo con los gatos de otro color, como los blancos.
Hay que ir con mucho cuidado con estas falsas creencias ya que puede perjudicar al animal, ya sea por ser utilizado con fines macabros o porque se le desprecie por su color.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Cada vez que miro en la cara de un gatito en la calle, me rompe la corazón sabiendo que su vida sera muy muy dura. Nadie lo protege de los b...
-
ESTATUTOS CAPITULO I.- DENOMINACIÓN, DOMICILIO, ÁMBITO, FINES Y ACTIVIDADES ...



